Hola,

Us presente el meu bloc. En aquest bloc desenvoluparé la teoria de cadascuna de les unitats que impartiré, les activitats que heu de fer, links, notícies interessants, jocs relacionats amb l'assignatura, tot açò, perquè aprengueu més ràpid i de forma més divertida. A més podreu aportar els vostres coneixements i demanar dubtes, ajudant-nos els uns als altres.
Espere que gaudiu i aprengueu per igual!

ANIMACIONS DE FÍSICA-QUÍMICA

WEB D'INTERÉS  

HEM D'APRENDRE A ESTALVIAR!
ESTALVIEM BENZINA? 

CLICA EN LA IMATGE I VEURÀS COM FER-HO

Aprèn a pensar

Famosa història narrada per Sir Ernest Rutherford, president de la Societat Real Britànica i Premi Nobel de Química en 1908.

Fa algun temps, vaig rebre la trucada d'un col·lega. Era a punt de posar un zero a un estudiant per la resposta que havia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava rotundament que la seva resposta era absolutament encertada. Professors i estudiants van acordar demanar arbitratge d'algú imparcial i vaig ser triat jo.

Vaig llegir la pregunta de l'examen i deia:

Demostri com és possible determinar l'altura d'un edifici amb l'ajuda d'un baròmetre. L'estudiant havia respost: porto el baròmetre al terrat de l'edifici i li va lligar una corda molt llarga. Ho despenjo fins a la base de l'edifici, marc i mesuro. La longitud de la corda és igual a la longitud de l'edifici.

Realment, l'estudiant havia plantejat un seriós problema amb la resolució de l'exercici, perquè havia respost a la pregunta correcta i completament.

D'altra banda, si se li concedia la màxima puntuació, podria alterar la mitjana del seu any d'estudi, obtenir una nota mes alta i així certificar el seu alt nivell en física; però la resposta no confirmava que l'estudiant tingués aquest nivell.

Vaig suggerir que se li donés a l'alumne una altra oportunitat. Li vaig concedir sis minuts perquè em respongués la mateixa pregunta però aquesta vegada amb l'advertiment que en la resposta havia de demostrar els seus coneixements de física. Havien passat cinc minuts i l'estudiant no havia escrit gens.

Li vaig preguntar si desitjava marxar-se, però em va contestar que tenia moltes respostes al problema. La seva dificultat era triar la millor de totes. Em vaig excusar per interrompre-li i li vaig pregar que continués. En el minut que li quedava va escriure la següent resposta: prenc el baròmetre i ho llanço al sòl des del terrat de l'edifici, calculo el temps de caiguda amb un cronometro. Després s'aplica la formula altura = 0,5 per a per t^2. I així obtenim l'altura de l'edifici. En aquest punt li vaig preguntar al meu col·lega si l'estudiant es podia retirar. Li va donar la nota mes alta. Després d'abandonar el despatx, em vaig retrobar amb l'estudiant i li vaig demanar que m'expliqués les seves altres respostes a la pregunta.

Bé, va respondre, hi ha moltes maneres, per exemple: preses el baròmetre en un dia assolellat i mesures l'altura del baròmetre i la longitud de la seva ombra. Si mesurem a continuació la longitud de l'ombra de l'Edifici i apliquem una simple proporció, obtindrem també l'altura de l'edifici.

Perfecte, li vaig dir, i d'una altra manera?.

Si, va contestar, aquest és un procediment molt bàsic per mesurar l'altura d'un edifici, però també serveix. En aquest mètode, preses el baròmetre i et situes en les escales de l'edifici en la planta baixa. Segons puges les escales, vas marcant l'altura del baròmetre i comptes el nombre de marques fins al terrat. Multipliques al final l'altura del baròmetre pel nombre de marques que has fet i ja tens l'altura. Est és un mètode molt directe.

Per descomptat, si el que vol és un procediment mes sofisticat, pot lligar el baròmetre a una corda i moure-ho com si fos un pèndol. Si calculem que quan el baròmetre està a l'altura del terrat la gravetat és zero i si tenim en compte la mesura de l'acceleració de la gravetat en descendir el baròmetre en trajectòria circular en passar per la perpendicular de l'edifici, de la diferència d'aquests valors, i aplicant una senzilla fórmula trigonomètrica, podríem calcular, sens dubte, l'altura de l'edifici.

En aquest mateix estil de sistema, lligues el baròmetre a una corda i ho despenges des del terrat al carrer. Usant-ho com un pèndol pots calcular l'altura mesurant el seu període..

En fi, va concloure, existeixen moltes altres maneres. Probablement, la millor sigui prendre el baròmetre i copejar amb el la porta de la casa del porter. Quan obri, dir-li: “Senyor porter, aquí tinc un bonic baròmetre. Si vostè em diu l'altura d'aquest edifici, l'hi regalo”.

En aquest moment de la conversa, li vaig preguntar si no coneixia la resposta convencional al problema (la diferència de pressió marcada per un baròmetre en dos llocs diferents ens proporciona la diferència d'altura entre tots dos llocs) evidentment, va dir que la coneixia, però que durant els seus estudis, els seus professors havien intentat ensenyar-li a pensar. L'estudiant es deia Niels Bohr, físic danès, premi Nobel de física en 1922, mes conegut per ser el primer a proposar el model d'àtom amb protons i neutrons i els electrons que ho envoltaven. Va ser fonamentalment un innovador de la teoria quàntica.

Al marge del personatge, el divertit i curiós de l'anècdota, l'essencial d'aquesta història és que LI HAVIEN ENSENYAT A PENSAR.